Primera part Respongueu quines de les seguents afirmacions son vertaderes i quines son falses, incloent una breu justificacio de la resposta (entre tres i set linies): 1. El Dret Administratiu es essencialment estatic, es mante en el temps malgrat els canvis politics i constitucionals. Fals Des d’una perspectiva historica el dret administratiu no te un caracter estatic sino que ha anat evolucionant de manera permanent, adaptant-se a les noves funcions i finalitats que les diferents concepcions de l’estat han anat atribuint a l’Administracio Publica.
Aixi doncs, sempre basant-se pero en els seus fonaments ja existents, el Dret Administratiu ha experimentat un proces evolutiu constant, des dels seus inicis fins avui en dia, a fi de donar una resposta cada vegada mes adequada i ajustada a les problematiques socials. 2. Cal situar els origens del Dret Administratiu a mitjans del segle passat, en el moment en que es varen aprovar a Espanya les normes reguladores de l’organitzacio administrativa de l’estat i de les administracions locals, el procediment administratiu i la jurisdiccio contenciosa-administrativa. Fals
Malgrat que les premisses del Dret Administratiu es puguin trobar durant l’Antic Regim (amb l’aparicio d’un aparell administratiu, no completament desvinculat del dret, al servei de la monarquia absoluta) cal situar
Malgrat aixo, i tenint en compte l’opinio del Professor Luis MARTIN REBOLLO en el seu article « 1978-1998: Veinte anos de Derecho Administrativo postconstitucional », cal destacar que no podem parlar d’una transformacio substancial del Dret Administratiu ja que la seva essencia, es a dir els seus instruments i tecniques, no han canviat sino que nomes s’han anat adaptant als principis constitucionals. 4. El Dret Administratiu es el Dret de les Administracions Publiques, entenent aquestes com el brac executor de les finalitats de l’Estat.
Veritat Efectivament, el Professor Luis MARTIN REBOLLO, en el seu article « 1978-1998: Veinte anos de Derecho Administrativo postconstitucional », defensa aquesta concepcio del Dret Administratiu argumentant que l’Estat, a traves de les seves Administracions Publiques, actua a fi d’entaular relacions amb altres persones, principalment amb els ciutadans. 5. El Dret Administratiu es una branca de l’ordenament juridic que regula els privilegis i potestats administratives i els seus instruments de control. Veritat
Efectivament, el Dret Administratiu regula essencialment els privilegis i potestats administratives aixi com els seus instruments de control. Aixi doncs, per tal que les Administracions publiques puguin complir amb les finalitats que l’ordenament juridic li imposa, aquest mateix ordenament les atorga un conjunt de privilegis i potestats. Cal destacar pero que les Administracions publiques, en l’exercici d’aquests privilegis i potestats, queden sotmeses a un procediment administratiu i a un control de la legalitat pel que fa a la seva actuacio. Segona part A.
Expliqueu en que consisteix el fenomen conegut com a « fugida del Dret Administratiu », quins son els seus origens, les seves principals manifestacions, els seus avantatges i els seus perills. Al final de la pregunta cal que manifesteu la vostra opinio al respecte. El Dret Administratiu i l’Administracio Publica sempre s’han trobat, al llarg de la historia, en un estat de canvi constant a fi d’adaptar-se a les noves funcions i finalitats que les diferents concepcions de l’estat li han anat atribuint i donar una resposta cada vegada mes adequada i ajustada a les problematiques socials del moment.
Cal destacar pero que actualment aquesta evolucio del Dret Administratiu i de l’Administracio Publica genera incertesa degut al fet que no hi ha una resposta clara sobre cap a on tendeix aquest avenc. La “fugida del Dret Administratiu” es justament un dels fenomens mes significatius que es produeixen actualment en aquest proces de transformacio.
La “fugida del Dret Administratiu”, tal com l’ha anomenat la doctrina, es un fenomen relativament recent que va comencar a manifestar-se als inicis dels anys 1990 pero que es va generalitzar aquests darrers anys, constituint d’aquesta manera un dels factors mes importants en la transformacio de les Administracions Publiques. Aquest fenomen consisteix en el fet que cada vegada mes les Administracions Publiques utilitzen el Dret privat en les seves actuacions, amb l’objectiu de complir amb les noves necessitats de la societat i aconseguir alhora mes eficacia i una major flexibilitat organitzativa i funcional.
Els origens de la “fugida del Dret Administratiu” tenen uns fonaments ideologics, els quals plantegen la necessitat de modernitzar les Administracions Publiques a fi de millorar-ne l’eficacia i flexibilitzar-ne l’organitzacio. Efectivament, segons aquesta part de la doctrina, existeixen sovint excessius procediments administratius i mecanismes de control que alenteixen de manera considerable l’actuacio de l’Administracio i alhora la satisfaccio dels seus usuaris, es a dir els ciutadans. A la practica, aquesta ugida es concreta essencialment a traves de la creacio d’entitats amb una personalitat juridica publica pero sotmeses al dret privat, es a dir amb la creacio d’organitzacions privades que desenvolupen tasques que corresponen tradicionalment a l’Administracio Publica. Actualment, existeixen en el territori espanyol nombrosos exemples d’entitats amb una personalitat juridica publica sotmeses al dret privat: Aeropuertos Espanoles y Navegacion Aerea (AENA), Agencia de Proteccion de Datos, Instituto Cervantes, etc.
Tot aixo significa que es creen, amb l’objectiu de dur a terme determinades funcions encomanades a l’Administracio, entitats instrumentals de naturalesa publica que poden utilitzar el Dret privat per tal de superar les barreres que imposen habitualment el Dret Administratiu a traves dels seus procediments i mecanismes de control, amb l’objectiu de millorar l’eficacia de l’actuacio Administrativa a traves d’una major flexibilitat.
Malgrat l’actuacio d’aquestes entitats no sembli limitada, podem trobar en els preceptes de dues lleis importants una certa limitacio de la seva actuacio per tal de garantir un minim de control administratiu (el qual actua com a garantia) en la recerca de l’eficacia que duen a terme utilitzant el dret privat: – la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Regimen Juridico de las Administraciones Publicas y del Procedimiento Administrativo Comun estableix, en el seul’ article 2. 2, de la Ley 30/1992 estableix que aquestes ntitats publiques poden actuar d’acord amb el dret privat sempre que no exerceixin potestats publiques – la Ley 6/1997, de 14 d’abril, de Organizacion y Funcionamiento de la Administracion General del Estado dedica el seu Capitol III a les entitats publiques empresarials, establint, per exemple, que aquestes s’han de regir pel Dret Public en la formacio de la voluntat dels seus organs, en l’exercici de les potestats administratives que tenen atribuidesatribuides i en els aspectes especificament regulats en la mateixa llei, en els seus estatuts i en la legislacio pressupostaria (article 53. ). Aquestes lleis, pero, nomes concerneixen les entitats publiques empresarials creades per l’Administracio General de l’Estat. Pel que fa les entitats creades per les Comunitats Autonomes, cal remetre-se a lleis especifiques, com ara per exemple la llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de las Bases del Regimen Local.
A mes de la creacio d’entitats amb una personalitat juridica publica sotmeses al dret privat podem trobar, segons alguns autors, altres manifestacions que accentuen la “fugida del Dret Administratiu” com ara les concessions administratives, les privatitzacions d’empreses publiques i l’atribucio d’activitats o serveis administratius a particulars. Aquestes manifestacions, a l’igual del que succeeix amb les entitats amb una personalitat juridica publica sotmeses al Dret privat, suposen que prestacions abans dutes a terme directament des de ’Administracio Publica ara passin en mans de particulars, es a dir del mercat. El fenomen de la “fugida del Dret Administratiu” ha estat forca criticat i alguns autors es van plantejar fins i tot la seva constitucionalitat. Al meu parer, i malgrat el fenomen s’hagi generalitzat cada vegada mes aquests darrers anys, la “fugida del Dret Administratiu” no significa en cap moment una fugida de tot el Dret i de tot control per part de les Administracions Publiques.
Efectivament, les Administracions Publiques continuen prestant els serveis pel qual han estat creades, malgrat hagin “delegat” part d’aquests darrers al Dret privat. A mes a mes, cal esmentar que la Constitucio Espanyola de 1978 estableix uns ambits en els quals l’Administracio Publica ha de prestar un “minim” de serveis com ara la Seguretat social (article 41), les prestacions i els serveis sanitaris (article 43. 2), etc.
Per evitar una fugida massa important del Dret Administratiu cap al Dret privat seria doncs potser mes coherent limitar-la utilitzant l’ordenament juridic (amb la creacio de noves lleis o el reforc de lleis ja existents, per exemple) i establint uns criteris mes clars, es a dir quines tasques han de realitzar per elles mateixes les Administracions Publiques i quines poden delegar a traves de la utilitzacio del Dret privat.
Una altra solucio al problema podria ser tambe una simplificacio dels procediments i dels mecanismes de control administratius, imaginant i cercant noves tecniques juridiques que permetin combinar un control administratiu optim tot i millorant de forma substancial l’eficacia de l’actuacio administrativa. B. Busqueu els estatuts reguladors d’alguna entitat publica que, segons el vostre parer, respongui al fenomen de fugida del Dret Administratiu. Exposar breument: la norma de creacio de l’entitat; la seva naturalesa juridica; el regim juridic que li es aplicable.
Tal com ho hem vist en la pregunta anterior, el fenomen anomenat “fugida del Dret Administratiu” es concreta essencialment a la practica amb l’aparicio de les entitats publiques empresarials, les quals son organismes publics que regeixen la seva activitat pel Dret Privat (excepte quan estiguin exercint potestats publiques) i a les quals s’encomana la realitzacio d’activitats prestacionals, la gestio de serveis o la produccio de bens d’interes public susceptibles de contraprestacio.
La creacio d’aquestes entitats es realitza en un primer moment per llei (la qual ha de fixar el tipus d’organisme que es crea aixi com els seus elements principals com ara les finalitats, l’adscripcio organica, el pressupost, el personal, la contractacio i el patrimoni), i en un segon moment pels estatuts de l’organisme, els quals hauran de ser aprovats per Govern. Per respondre a aquesta pregunta ens hem basat en l’Agencia Espanyola de Proteccion de Datos, una entitat publica empresarial creada el 1992 a traves de a Ley Organica 5/1992, de 29 de octubre, de
Regulacion del Tratamiento Automatizado de los Datos de Caracter Personal (derogada per la Ley Organica 15/1999, de 13 de diciembre, de Proteccion de Datos de Caracter Personal). Posteriorment, els estatuts d’aquesta entitat van ser aprovats pel Govern a traves del Real Decreto 428/1993, de 26 de marzo, por el que se aprueba el Estatuto de la Agencia Espanola de Proteccion de Datos.
Aixi doncs, i analitzant la norma de creacio de l’entitat aixi com els seus estatuts, es pot definir l’Agencia Espanola de Proteccion de Datos com una entitat de Dret Public, amb personalitat juridica propia i plena capacitat publica i privada, que actua amb plena independencia de les Administracions Publiques en l’exercici de les seves funcions i es relaciona amb el Govern a traves del Ministeri de Justicia (article 1 de l’Estatut).
Pel que fa el regim juridic d’aplicacio, l’Agencia s’haura de regir per tot un seguit de disposicions legals i reglamentaries, les quals enumerem a continuacio (article 2 de l’Estatut): – la Ley Organica 5/1992, de 29 de octubre, de Regulacion del Tratamiento Automatizado de los Datos de Caracter Personal i totes les disposicions que la puguin desenvolupar ulteriorment (es a dir, avui en dia, per la Ley Organica 15/1999, de 13 de diciembre, de Proteccion de Datos de Caracter Personal ja que aquesta ultima ha derogat la primera) el seu Estatut (aprovat per Govern a traves del Real Decreto 428/1993, de 26 de marzo, por el que se aprueba el Estatuto de la Agencia Espanola de Proteccion de Datos) – les normes de procediment contingudes en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Regimen Juridico de las Administraciones Publicas y del Procedimiento Administrativo Comun – els preceptes continguts en la Llei Pressupostaria – totes les altres disposicions que puguin resultar d’aplicacio
Aquest regim juridic d’aplicacio posa en evidencia que l’Agencia, com a entitat publica empresarial, regeix la seva activitat en part pel Dret Public i en part pel Dret Privat. El fet que respongui en alguns dels seus actes pel Dret public (pressupost, procediments administratius, etc. ) permet, tal com ho hem esmentat en la pregunta anterior, una certa limitacio de la seva actuacio per tal de garantir un minim de control administratiu (el qual actua com a garantia) en la recerca de l’eficacia que duu a terme amb la utilitzacio del Dret Privat.
Finalment, cal esmentar tambe, pel que fa el regim juridic de l’Agencia, que aquesta segueix alguns trets caracteristics de les entitats publiques empresarials pel que fa el regim de personal i de contractacio (quan no sigui possible que les tasques que s’hagin de dur a terme siguin desenvolupades per funcionaris el personal que es contractara es regira pel Dret Laboral, seccio III dels Estatuts) o encara el patrimoni (a part d’un patrimoni propi, l’Agencia tindra tambe un patrimoni adscrit per l’Administracio Publica, seccio II de l’Estatut).
